Pot tenir fills una parella serodiscordant?

Segons els nostres especialistes, les persones amb VIH que reben un tractament antiretrovíric poden portar la mateixa vida que les persones sanes. Això no obstant, una dona amb VIH es pot quedar embarassada i tenir un fill sa? Un home seropositiu pot engendrar un fill sa sense contagiar la seva parella?

Actualment, dels 35 milions d’adults amb aquesta malaltia en l’àmbit mundial, uns 15 milions són dones en edat fèrtil i que, per tant, estan en situació de poder-se quedar embarassades.

Els avenços mèdics i científics han permès que, actualment, les persones amb VIH puguin tenir fills sans, sempre que segueixin el tractament correctament i tinguin els nivells de virus indetectables i controlats. En aquests casos, és convenient la planificació de l’embaràs, per seguir al peu de la lletra l’estratègia acordada amb el metge i adaptada a la situació de la parella. Depenent de si la dona és seropositiva, ho és l’home o bé ambdós, s’hauran de prendre diverses mesures i precaucions per no transmetre la malaltia a la descendència.

A Eugin ens preocupem per les nostres pacients i volem que aconsegueixin el seu somni de ser mares, sigui quina sigui la situació. Per fer-ho, a continuació expliquem com procedim en casos de parelles amb VIH per tal que aquestes puguin tenir fills sense transmetre’ls la malaltia.

Gràcies a l’evolució dels coneixements i als fàrmacs disponibles per al virus de la immunodeficiència humana (VIH), s’ha aconseguit actualment una millor qualitat de vida per a les persones seropositives, per la qual cosa moltes parelles en aquesta situació es plantegen d’una forma natural la possibilitat de tenir descendència i formar una família.

Les parelles en les que l’home presenta anticossos per al VIH, tenen la possibilitat de recórrer a la inseminació artificial si desitgen tenir un fill. Això permet disminuir la possibilitat d’infecció per a la dona.

La tècnica consisteix a separar els espermatozous mòbils de la resta dels components del semen, amb la finalitat d’evitar els possibles virus del VIH continguts en el líquid seminal. En els últims anys aquesta tècnica s’està aplicant amb èxit utilitzant semen rentat per al VIH. Tot i que existeix un risc teòric d’infecció, en l’experiència acumulada fins a la data, no s’ha produït cap cas de seroconversió de la dona tractada ni d’infecció del fetus.

Amb la finalitat d’optimitzar el rendiment d’aquest procediment i minimitzar el nombre d’inseminacions necessàries, el cicle de la dona es controla farmacològicament.

La probabilitat d’embaràs després de dos o tres assajos oscil·la entre el 50% i el 60%.

És important tenir en compte que quan una embarassada portadora del VIH no rep el tractament i control adequats, el risc de transmissió de la infecció al seu fill oscil·la entre el 15% i el 20%.

En els últims anys, la introducció de fàrmacs eficaços per a la sida i, posteriorment, l’ocupació de pautes combinades de fàrmacs antiretrovirals i una protocolització estricta de l’embaràs i el part, ha disminuït aquest risc a menys de l’1%. Aquests medicaments, no obstant, són potencialment teratògens (poden produir malformacions en el nounat) i la seva manipulació durant l’embaràs requereix un control especialitzat.

Perquè l’embaràs tingui menys risc en aquestes situacions, la dona ha de presentar una estabilització de la malaltia. Això permet evitar en la mesura que sigui possible canvis de medicació que no serien aconsellables, així com l’aparició d’infeccions. Si no existeix una altra causa d’esterilitat, el procediment aconsellable és la inseminació artificial, bé amb semen fresc o amb semen rentat si l’home presenta anticossos per al VIH.

Requisits perquè l’embaràs en aquestes circumstàncies tingui els menors riscos possibles

  • Que la dona presenti el millor estat de salut possible abans de decidir si es vol quedar embarassada.
  • Que conegui els riscos associats a la seva medicació i, si és possible, eviti les pautes de tractament amb major risc per al fetus.
  • Tant per a l’home com per a la dona, és imprescindible que el procés infecciós estigui estabilitzat, el que implica que no hagin patit recentment cap malaltia.
  • Quan l’home no està infectat per al VIH és convenient la utilització de tècniques de reproducció assistida, com la inseminació artificial, en aquest cas per evitar el contagi.

Una parella en la qual un dels seus membres, o ambdós, pateixen infecció pel VIH ha de ser conscient que, si desitja tenir un fill, ha de sol·licitar una atenció especialitzada que pugui preservar la seva salut i la del nounat.

Aquesta atenció es concreta en quatre vessants cabdals:

  • Estabilització de la malaltia de base i control per l’especialista.
  • Consell reproductiu, amb la finalitat de programar la gestació en les millors condicions possibles, o desaconsellar-la si és el cas.
  • Inseminació artificial amb semen rentat per al VIH.
  • Tècniques de reproducció assistida, en cas que existeixi algun factor d’esterilitat en la parella.

Existeixen molt pocs centres que disposin d’experiència i de procediments estandarditzats per a l’atenció de pacients infectats pel VIH que desitgin tenir fills. Barcelona i Milà han estat dues ciutats pioneres en el desenvolupament d’aquestes tècniques. El procediment consisteix, en essència, en el rentat del semen per posteriorment utilitzar-lo a la inseminació artificial.

Si bé el procés d’inseminació artificial amb semen prèviament preparat devem realitzar-lo a Barcelona, en certs casos gran part de la fase prèvia d’estudi i la preparació hormonal de la dona pot desenvolupar-se de forma eficaç en la pròpia ciutat o àrea de residència de la parella.

Tot aquest procediment serà coordinat per correu convencional o Internet. D’aquesta forma moltes parelles que no tenen el seu lloc de residència a Barcelona també poden accedir a aquestes tècniques d’una forma còmoda i eficient que els permet abaratir els costos al no haver de desplaçar-se més que en el nombre de visites que resulten estrictament necessàries.

Estudis complementaris necessaris per a l’home

Es precisen una sèrie de resultats analítics i proves complementàries, tant per a l’home com per a la dona. Aquestes dades poden obtenir-se en la ciutat d’origen de la parella, moltes vegades amb la col·laboració de l’especialista en malalties infeccioses que porta habitualment el cas. Per a l’estudi de l’home es precisa:

  • Seminograma. No es tracta d’un seminograma rutinari, sinó que està especialment orientat per conèixer el potencial fecundant de l’home després de l’aplicació del procés de rentat de semen. Per aquest motiu es realitza a Barcelona, seguint el mateix procediment de preparació del semen que es portarà a terme el dia de la inseminació artificial.Fa uns anys, els KITS de laboratori utilitzats per la determinació d’aquesta PCR, ens permetien obtenir un resultat al cap d’unes hores, el que feia possible la utilització de la mostra en fresc el dia de la inseminació. Actualment la utilització d’aquest sistema no és possible i el resultat pot trigar entre 2 i 3 setmanes. Aquest detall tècnic fa que, actualment, no sigui possible la realització de la inseminació amb semen fresc, sino amb congelat.El procés de rentat llarg del semen per netejar-lo de virus, juntament amb la necessitat de treballar amb mostra congelada, fan que, en molts ocasions, la qualitat seminal final no sigui adequada per a inseminació artificial i s’aconselli directament la realització d’una FIV-ICSI.
  • Analítica sanguínia. Se sol·licita per tenir un control de la infecció HIV i per a l’estudi d’altres patologies associades. Inclou hemograma complet, bioquímica hepàtica i renal, serologies (HBsAg, anti-HC, lues) i estudi VIH (nivells càrrega viral i valors CD4). Pot realitzar-se en la ciutat de residència.
  • Informe de l’especialista en malalties infeccioses: Cal que sigui realitzat pel propi especialista que controla la patologia de base de l’home i coneix en profunditat el cas clínic. És un informe en el qual s’avalua l’estat actual de la malaltia i s’especifica el tractament que s’està efectuant. S’utilitza un formulari estandarditzat amb la finalitat de facilitar l’emissió d’aquesta informació per part de l’especialista.
  • Informe psiquiàtric: Només és necessari en el cas que l’home estigui en tractament substitutiu amb opiacis o psicofàrmacs.

Estudis complementaris necessaris per a la dona

  • Revisió ginecològica. Inclourà citologia actualitzada i ecografia transvaginal per evaluar la reserva ovàrica. Es realitza a Barcelona durant la primera visita.
  • Analítica sanguínia. Un hemograma complet, bioquímica hepàtica i renal, serologies (HBsAg, anti-HBs, anti-HC, rubèola, lues, VIH), grup sanguini i Rh. Es realitza per a una correcta valoració preconcepcional que serà necessària en el cas que el procediment finalitzi amb èxit, és a dir, que s’aconsegueixi l’embaràs. Pot aportar-se des del lloc d’origen si és recent.
  • Analítica hormonal. Es realitza en el tercer dia del cicle menstrual i consisteix a FSH, LH i 17 b-Estradiol. En cas de coincidència amb dies festius, també pot practicar-se entre els dies 2 i 4 del cicle. Pot realitzar-se en la ciutat de residència de la dona. No sempre és indispensable.
  • Frotis genital. Se sol·licita en algunes ocasions per descartar MTS (Gonococ i Chlamydia). També pot portar-se des del lloc d’origen.
  • Histerosalpingografia. Consisteix a una radiografia amb contrast, que estudia la permeabilitat de les trompes de fal·lopi. Preferentment s’efectuarà entre els dies 8 i 12 del cicle. Pot realitzar-se en la seva ciutat de residència. Aquesta prova no sempre és necessària.
  • Determinació càrrega viral mitjançant PCR. Haurà d’efectuar-se en el mateix cicle de la inseminació. En cas d’embaràs caldrà practicar una determinació d’anticossos VIH amb una periodicitat trimestral fins al part, amb la finalitat de fer un seguiment de la seronegativitat.

Requisits per a la Inseminació Artificial

Per part de l’home es requerirà una estabilització del procés infecciós, de manera que no se li hagi diagnosticat recentment cap malaltia. Ha de presentar un bon estat general de salut i haurà d’aportar l’informe del metge especialista que l’estigui controlant amb les dades degudament actualitzades, de manera que es disposi d’una opinió autoritzada sobre el seu estat de salut en aquest moment. Afegit a l’anterior, la mostra de semen capacitada ha de ser apte per a una inseminació, amb una concentración i mobilitat correcta dels espermatozoides.

Per part de la dona el requisit bàsic és que sigui VIH negativa. En cas que la dona també sigui portadora del VIH, hauran complir-se els mateixos requisits que en l’home i llavors s’orientaria cap a altres tècniques de reproducció assistida, com la fecundació in vitro.

Amb la finalitat d’optimitzar el rendiment de les tècniques de reproducció assistida i minimitzar el nombre d’inseminacions, aquestes s’efectuaran en cicles induïts farmacològicament.

La parella haurà de signar un full de consentiment informat.

Pel que sabem i entenem, les parelles amb VIH que desitgin procrear tenen millors probabilitats que el seu futur fill sigui sa si se sotmeten a un tractament de reproducció assistida, més que no pas escollir la reproducció sexual natural, atès que la transmissió de la malaltia a la descendència no està encara ben determinada.

A Eugin posem a disposició tots els nostres coneixements per ajudar-te si la teva situació és aquesta. Consulta-ho amb els nostres experts per tal que t’ofereixin tota la informació que està a les nostres mans i orientar-te de la millor manera possible.

Tens un dubte que no pot esperar?

Demana cita amb el nostre equip o pregunta als nostres experts.

Demana cita
Pregunta als experts

Tens un dubte que no pot esperar?

Demana cita amb el nostre equip o pregunta als nostres experts.

Demana cita
Pregunta als experts

Preguntes relacionades:

A Eugin continuem al teu costat

COMPLEIX EL TEU DESIG DE SER MARE